Això és
el que demostra Joan
Abril Español
a l’article aparegut en el «Punt Diari» el 13 de maig (1999).
És a dir,
la
identificació,
l’agreujament del saber-símptoma de
l’amo pel discurs histèric,
per un discurs que des d’antic suggestiona
els discursos de domini a la fi que responguin què és una dona pel desig de
l’home. Tantmateix, és il·lustratiu de quelcom
més evident, com és el seu desconeixement de la psicoanàlisi. Contràriament a la
seva opinió, són precisament els vincles que tenia l’anorèxica abans de caure en
la malaltia els que determinen el «desig de res» que la caracteritza. No
es tracta doncs de recórrer
imaginariament aquests vincles sinó de
recórrer-los en la cura psicoanalítica per tal que l’anorèxica trobi en
un
altre
desig una barrera contra el gaudi mortificant. Per això també, lluny de
recomanar l’aïllament de l’anorèxica, la recomanació del psicoanalista és l’obertura a la primigènia relació, amb l’Altre que habita en tothom i que no reclama
altra cosa que la seva veritat sigui escoltada.
Pedro López
Publicat en El Punt Diari, 16 maig de 1999